Edifici de 175 habitatges dotacionals per joves i un CRAE al 22@ de Barcelona

Dates2004-2008
EmplaçamentDistricte 22@. Barcelona
ClientREGESA
Superfície14.147,77 m2
ArquitectesJoan Pascual
AparelladorFrancesc Garcia
Enginyer estructuraGamma Arquitectura, José Carrasco
Enginyer instal·lacionsPGI
ImatgesAleix Bagué


MENCIÓ PREMI HABITATGE SOCIAL | 2010

Es tracta d’un edifici d’habitatges per joves promogut per l’Administració Pública que està implantat dins d’un conjunt de quatre edificis terciaris d’alt nivell a la zona 22@. El conjunt dels cinc edificis està concebut des del Planejament com un sistema unitari, format per peces rectangulars que llisquen entre si, en paral·lel al mar. Amb una volumetria variable en alçada, la situació dels edificis aconsegueix connectar els espais no edificats amb els carrers perimetrals, proposant un model alternatiu al tradicional d’illes tancades: el volum d’aquest edifici d’habitatges és idèntic al dels edificis d’oficines.

Els tancaments perimetrals es van projectar amb dos acabats molt contrastats, consistents, potents i de formes netes, amb tons que permetessin situar-se en el context urbà principalment definit pels quatre edificis terciaris veïns. Una gran peça en forma d’”L”, feta amb formigó prefabricat d’àrid negre, acull i aguanta a l’aire un bloc de 10 plantes molt lleuger. Per dir-ho en paraules del poeta i pintor Narcís Comadira: “… és com una mà que aguanta una gran pedra sense pes”.

Edifici de 175 habitatges dotacionals per joves i un CRAE al 22@ de Barcelona

Dates2004-2008
EmplaçamentDistricte 22@. Barcelona
ClientREGESA
Superfície14.147,77 m2
ArquitectesJoan Pascual
AparelladorFrancesc Garcia
Enginyer estructuraGamma Arquitectura, José Carrasco
Enginyer instal·lacionsPGI
ImatgesAleix Bagué


MENCIÓ PREMI HABITATGE SOCIAL | 2010

Es tracta d’un edifici d’habitatges per joves promogut per l’Administració Pública que està implantat dins d’un conjunt de quatre edificis terciaris d’alt nivell a la zona 22@. El conjunt dels cinc edificis està concebut des del Planejament com un sistema unitari, format per peces rectangulars que llisquen entre si, en paral·lel al mar. Amb una volumetria variable en alçada, la situació dels edificis aconsegueix connectar els espais no edificats amb els carrers perimetrals, proposant un model alternatiu al tradicional d’illes tancades: el volum d’aquest edifici d’habitatges és idèntic al dels edificis d’oficines.

Els tancaments perimetrals es van projectar amb dos acabats molt contrastats, consistents, potents i de formes netes, amb tons que permetessin situar-se en el context urbà principalment definit pels quatre edificis terciaris veïns. Una gran peça en forma d’”L”, feta amb formigó prefabricat d’àrid negre, acull i aguanta a l’aire un bloc de 10 plantes molt lleuger. Per dir-ho en paraules del poeta i pintor Narcís Comadira: “… és com una mà que aguanta una gran pedra sense pes”.