Es tracta d’un edifici de planta baixa més nou plantes situat en el punt de trobada de les Autopistas AP-7 i AP-18 que, des dels túnels de Vallvidrera, connecta Barcelona amb el Vallès Occidental i Manresa.

El seu ús condiciona quasi directament la distribució de la planta: un rectangle de 41×26 metres situat en el sentit principal en direcció nord-sud, que s’organitza al voltant d’un únic nucli d’accessos vertical i de serveis, localitzat sobre els dos eixos de simetria d’aquesta planta. Sota rasant, l’edifici té dues plantes per aparcament que sobresurten dels perímetres de les plantes superiors.

Exteriorment es van tractant les diferents façanes segons la seva orientació, més oberta a sud i més tancada a nord i amb una doble làmina de vidre, com a doble pell, en les façanes est i ponent, que serveixen de protecció solar. La façana sud té unes potents lloses de formigó per la protecció solar, mentre que la façana nord, sense voladissos, combina trams alternats vidriats amb parts cegues de panells d’alumini lacat. A les façanes est i ponent hi trobem una doble pell, formada per un mur cortina interior i, i un altre de protecció solar format per un vidre serigrafiat que deixa obert un terç de cada tram de façana.